Poetry is a pheasant disappearing in the brush

Lectura poètica Sergio Gaspar i Jordi Valls a cura de Jose Antonio Arcediano

Dia 2 de desembre a les 19:30

Llibreria Catalònia Ronda Sant Pere 3 (Barcelona)

Poetry is a pheasant disappearing in the brush.

Poetry is a pheasant disappearing in the brush.

-Wallace Stevens-

JOSE ANTONIO ARCEDIANO PRESENTA,

Sergio Gaspar i Jordi Valls llegiran poemes dels seus darrers treballs

Sergio Gaspar- Estancia -ed. DVD

Jordi Valls- Felix orbe- pròxima publicació a edicions Denes.

A la llibreria Catalònia, Ronda Sant Pere n. 3 (Barcelona)

Nosaltres i els agermanats

Ahir vaig assistir-hi a un acte insòlit de tres persones insòlites en un espai insòlit. Vaja vull dir que no és habitual trobar-te aquesta combinació. El còctel estava format per: Perejaume, Enric Casasses, Pascal Comelade. L'espai era el nou auditori de Santa Coloma de Gramenet, Can Roig i Torres. I no es tractava d'una presentació de llibre, ni d'un concert, o sí, o tot alhora. Vam seure el meu fill, la meva parella i jo i ens vam deixar transportar per la proposta d'aquest trio i els seus acompanyant dos músics més que eren tan insòlits com els esmentats. El desplegament dels instruments ens va captivar, la posada en escena i la química del conjunt va ser magnífica creant una atmosfera alquímica on tot era possible, com si es tractés de les golfes de la caseta dels iaios.

Molt entranyable i d'una estètica escènica molt bella i delicada on brilla l'enginy de la paraula, de la música i de la imatge. El meu fill va sortir ben content i jo i la meva parella satisfets què la nostra ciutat esdevingui culturalment notícia.

El llibre és una delícia de bibliòfil, un objecte bell fet amb bon gust i amb la qualitat d'aquests insòlits artistes de la música, de l'art i de la paraula. Us adjunto l'enllaç per si pot ser del vostre interès.

www.gravat.com/es/node/4467

Lo rector de Vallfogona

Un dels poemes més cruels que he llegit mai a la literatura catalana és: A UNA MOSSA GRAVADA DE VEROLA, es tracta d'un sonet de la sèrie satírica de Mossèn Vicenç Garcia, altrament conegut com "el rector de Vallfogona".

En Lluís Calvo i jo vam fer una lectura de poesia a la presó Model de Barcelona. Vam fer una rodona i vam llegir poemes propis i d'altres autors com: Bertolt Brecht, Gil de Biedma, Fonollosa, i el poema de Mísser Vicenç Garcia que ara us transcric, no cal dir que tots van riure molt i no va necessitar de traductor:

A UNA MOSSA PICADA DE VERONA

Bon viatge us do Déu, mossa corcada,
bresca sens mel, trapada gelosia,
formatge ullat, cruel fisonomia,

amb més puntes i grops que té l'arada.

D'alguna fossa us han desenterrada
per no sofrir los morts tal companyia
quan eixa mala cara se us podria
i estava ja de cucs mig rosegada.

Però, si sou de vermes escapada,
perquè siau menjar de les cucales
(que de mal en pitjor la sort vos porta)

mantinga-us Déu la negra burullada.
I adéu-siau, que apar que em neixen ales
i em torno corb, després, que pic carn morta.

Caravansari

Ha sortit el tercer número de la revista Caravansari. Una revista que es defineix: "de poesia contemporània en llengües peninsulars". Una iniciativa dirigida pel poeta Mateo Rello, infatigable poeta i ànima de la iniciativa, que de forma sincera, vol potenciar el diàleg entre les diferents tradicions poètiques i sensibilitats hispàniques, així el castellà, el gallec-portuguès, l'euskera, el català, l'àrab, l'asturià-lleonès, l'aranès-occità, i l'aragonès si s'escau, es donen la mà des del lloc comú de la poesia. Vull destacar l'entrega que des d'un primer moment ha mostrat Mateo al projecte i la seva capacitat de crear un èquip de redactors que qualificaria d'alta qualitat: José Antonio Arcediano, Óscar Carreño, Edu Barbero, Ángel Truñó, Fina Iglesias, Javier Rojo i la resta de companys que avalen la qualitat del producte.

Destaco d'aquest número, la mostra de poesia veneçolana, una llarga entrevista al magnífic poeta barceloní Enrique Badosa, l'estudi sobre les revistes de Portugal. A banda de les seleccions de poetes amb traducció castellana i les ressenyes literàries que són garantia d'independència i rigor.

Característiques de la publicació: 118 pàgines, 5 euros. Aparició recent a les llibreries.

Més informació: http://boek861.blog.com.es/2009/08/20/caravansari-3-revista-de-poesia-con-ilustracion-poetica-6767518/

Les quimeres de Balzac

Va sortir un llibre a edicions Viena "les quimeres de Balzac" que bé mereixeria ser tractat a la premsa per la seva insòlita veu. José Antonio Nieves (Jana) ha creat un monstre. Un monstre que d'entrada sembla inabastable com un catàleg de primers desitjos a punt de neu, però que es van desfer molts anys enrere entre els mites que circulaven pels carrers i que ara són mòmies embalsamades pel substrat de la memòria. O no va ser així?

Us en faig un tast:

EN UN TO INTERATIU GENERO SUPERHÀBIT

PEL PODER DE LES ACCIONS -LES DE LA BORSA

NI PARLAR-NE, NO ME LA JUGO...

I si dormiu què us puc dir?

Només fer-vos petons tota una vida

encara. Clavo els colzes.

La vida udola.

Anem bé, doncs.

No us el perdeu "Les quimeres de Balzac -José Antonio Nieves- XIV Premi Ciutat d'Igualada de Poesia Joan Llacuna- Viena editorial, 2009.

l'encís d'una passejada

Avui he passejat pel Fòrum de les Cultures. Un vent rúfol anava envaint amb fulles de plàtan el camí. Més tard he pres el tramvia i m'ha deixat a l'Estació de tren de Sant Adrià, tenia dues opcions per tornar a casa: prendre el tren i baixar a la parada de Badalona, o bé, esperar l'arribada de l'autobús b-14. He optat pel b-14, m'he esperat un quart d'hora i finalment m'he instal·lat al final del vehicle, un dels pocs costums que guardo de la meva infantesa. Veig l'Esperit Sant i em ve una imatge lúcida, jo mateix passejant per l'hospital amb un caminador, ja no sóc jove i probablement no em queda massa temps de vida. La imatge ha estat fugaç, però per un moment m'ha semblat molt real. Carrer amunt, carrer Sant Jordi avall, davant per davant la Biblioteca de Can Peixauet, en torçar l'autobús veig d'esquitllera la Gasolinera de Santa Rosa. Continua el camí vora el riu, tot m'és familiar, he viscut aquí tota la vida, probablement moriré aquí. Qué en restarà de tot plegat? No ho sé. Baixo a la Plaça de la Vila i torno a casa. Hi ha una tristesa imperant a la ciutat, una respiració lenta que ens recorda que encara hem de fer més via. Carrer Major, Mossèn Gordi, l'Esglèsia Major i Mossèn Camil Rossell allà on va començar tot. Arribo a casa, obro la porta, hem trobo al davant l'ordinador i estic escrivint, em miro escrivint, avui, dia de Tots Sants. Duc el misteri dos passos davant meu...