divendres, 9 de juliol del 2010

A LA MANI, TOTS DE PET!

No ens enganyem. Demà cal que hi anem tots a la manifestació sota bandera, sota pancarta:"Som una nació. Nosaltres decidim", o sota l'aixopluc del propi cos. Les nacions no són perquè en un paper o pancarta digui que són. Són perquè la gent que la composa manifesten, fan, actuen, es mouen de forma coincident. No cal que tothom que vingui se senti català o ho sigui, només cal que cregui en la justícia, en l'ètica, en les cultures del món.
Poc importarà si a l'estatut apareix que som o deixem de ser, perqué la vida d'un poble o d'una persona s'evidencia al dia a dia. El lema cal que hi sigui per una raó informativa vital. El Tribunal Constitucional no pot condicionar la democràcia, les regles del joc que la pròpia Constitució Espanyola defensa en els seus principis. S'ha arribat a l'insult, l'ofensa "de facto" -són els fets els que realment ofenen- i ara ens toca dir que prou.
S'evidencia un conflicte de fons, la pregunta a hores d'ara no ha de ser: Catalunya existeix? Si ens manifestem amb contundència demostrarem que sí. La pregunta al final resulta més greu: Espanya existeix? Aquesta és la pregunta que vol evitar-se, però és la més evident. Si l'entramat administratiu, jurídic, polític i econòmic justifica la realitat espanyola, ara cal preguntar-se si més enllà de "la roja" i l'espontaneïtat patriòtica esportiva existeix Espanya. Ningú encara no s'ha manifestat per ella.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada