No ens enganyem. Demà cal que hi anem tots a la manifestació sota bandera, sota pancarta:"Som una nació. Nosaltres decidim", o sota l'aixopluc del propi cos. Les nacions no són perquè en un paper o pancarta digui que són. Són perquè la gent que la composa manifesten, fan, actuen, es mouen de forma coincident. No cal que tothom que vingui se senti català o ho sigui, només cal que cregui en la justícia, en l'ètica, en les cultures del món.
Poc importarà si a l'estatut apareix que som o deixem de ser, perqué la vida d'un poble o d'una persona s'evidencia al dia a dia. El lema cal que hi sigui per una raó informativa vital. El Tribunal Constitucional no pot condicionar la democràcia, les regles del joc que la pròpia Constitució Espanyola defensa en els seus principis. S'ha arribat a l'insult, l'ofensa "de facto" -són els fets els que realment ofenen- i ara ens toca dir que prou.
S'evidencia un conflicte de fons, la pregunta a hores d'ara no ha de ser: Catalunya existeix? Si ens manifestem amb contundència demostrarem que sí. La pregunta al final resulta més greu: Espanya existeix? Aquesta és la pregunta que vol evitar-se, però és la més evident. Si l'entramat administratiu, jurídic, polític i econòmic justifica la realitat espanyola, ara cal preguntar-se si més enllà de "la roja" i l'espontaneïtat patriòtica esportiva existeix Espanya. Ningú encara no s'ha manifestat per ella.
divendres, 9 de juliol del 2010
dimarts, 8 de juny del 2010
ERATO: BAJO LA PIEL DEL DESEO
Vaig conèixer Pura Salceda al Puerto de Santa María en unes jornades que organitza la Fundación Rafael Alberti i que edita uns monogràfics que els ponents han treballat a l'entorn de la figura del poeta andalús.
Pura em va semblar una persona molt lúcida i poc donada a fer volar coloms, això és molt estrany en el camp de la poesia i trobar-te un líric que mantingui una actitud modesta i centrada doncs és força difícil. He seguit la seva poesia, que és una manera de visitar-la, i realment hem no hem coincidit massa, actualment més gràcies al Facebook.
Acaba de publicar una ambiciosa antologia de poesia eròtica a nivell espanyol: Erato, bajo la piel del deseo. Editorial Sial. Això es tradueix en uns noranta poetes antologats sumats de les literatures catalana, gallega i castellana. La nòmina inclou des de: Luis Eduardo Aute, Luis Alberto de Cuenca fins a Francesc Parcerisas, pasant per Neus Aguado, Carles Duarte, Ester Xargay, Jose Antonio Arcediano, Vinyet Panyella, Cèlia Sànchez Mústich, Eva Rumí, Vicenç Llorca, jo mateix i un llarg etc...
Enhorabona Pura per la teva bona feina!
dimarts, 20 d’abril del 2010
Sant Jordi mata la cuca!
El santoral, que és un instrument molt savi per percebre les pors i esperances del poble, ens explica la història d´un legionari romà, cristià integre que acaba fent mèrits per ser tingut en compte per l´esglèsia. El martiri que va haver de passar és millor no explicar-ho. El que és clar, és que com a producte sortit del forn del santoral, era susceptible de variacions. Amb aquest precedent, el codi cavalleresc medieval va tamissar la figura torturada del tal Jordi, per assumir-la en l´imaginari gòtic de l´època. I així és com ens ha arribat, en forma de cavaller d´armadura brillant, llança imponent, testosterona a flor de pell i accions militars impecables. L´aristocràcia de l´època se´l va fer seu de seguida i el poble en va transcriure la llegenda amb les variacions oportunes de cada llogarret. El bé personificat en el sant lluitava contra el mal en forma de drac i la victòria del primer era una celebració de caire festiu i primaveral.
Fins aquí la tradició era força comuna i coincidia amb certs rituals pagans de fertilitat i esbarjo. De fet el flirteix del sant amb la princesa, el simbolisme de la rosa vermella, segons els cànnons més ortodoxes, és poc correcta. La cosa es complica quan un grup de llibreters decideix que el dia 23 d´Abril serà el dia de la mort de Cervantes i tant per tant de Shakespeare, -embolica que fa fort- i es decidiexen, amb el beneplàcit de les administracions de l´època, -parlem de Primo de Rivera poca broma- a treure per primer cop a la història els llibres al carrer, ja que fa bon temps i el dia presenta una alegria insòlita, tan insòlita que anima a l´atreviment de la lectura en un pais on la lectura era considerat gairebé una heterodoxia pecaminosa.
Així que ho tenim tot: sant, escriptors, llibre i flors. Economia i festivitat aunades en una operació de marketing sense precedents. Això però no és res negatiu ans al contrari, és la primera motivació per l'activitat i això representa, és clar, uns efectes publicitaris per a la lectura que per poc que incideixin ja fan el fet. Dit això, només cal desitjar-vos una bona diada de Sant Jordi i no deixeu de buscar motius per llegir durant i després de Sant Jordi.
Vull dedicar aquesta entrada als meus companys de la Llibreria Catalònia.
dimarts, 23 de març del 2010
EL DO DE LA PARAULA
Jordi Pàmias de Guissona, un dels poetes catalans més importants, acaba de publicar a Pagès editors, el quart volum de l'obra completa. "El do de la paraula". El llibre conté els següents títols: "La plana verda" que ja va publicar a la mateixa editorial Pagès l'any 1994, "Fuga del mil·leni" editat l'any 2000 a Proa editors. Uns vint-i-vuit poemes inèdits titulats amb el títol genèric "Altres poemes" i un "Apèndix" amb vuit poemes en castellà.
Destaca aquest volum IV per la manera com Pàmias tracta i es concilia amb la realitat immediata. Des de els deutes personals amb els amics, la família, el paisatge, els creadors admirats... tots formen part d'una intimitat compartida amb l'autor. Amb un altre to, Pàmias amb "Fuga del mil·lenni" fa un repàs d'aquells aspectes que preocupen al poeta, servint d'esquer el traspàs del segle XX, així, sense subterfugis Pàmias es defineix i opina desacomplexadament sobre diferents temes: Txernòbil, Kosovo, Utopia, Isaïes... conformen un estat de la questió força acurat del pensament del poeta i del seu possicionament crític davant del món que li ha tocat viure. La unitat del volum és evident i us en faig un tast amb aquests versos:
...Homes adolorits, amb l'espatlla vençuda:
ja no tenim la cúpula perfecta
d'un cel benigne i protector,
sinó d'una capa d'ozó, foradada,
com si Déu fos un mendicant invisible...
I la blavor de l'aire duu partícules
d'un semen pol·luït, d'una cendra de mort.
On ragen, avui, la llet i la mel?
Ja no tenim Terra Promesa.
Però tenim el verb, aquest "El do de la paraula" que espero que el llegiu i el gaudiu, la bellesa musical d'un Pàmias íntim, i en alguns moments privat, però que fa d'aquest intimisme, una oportunitat descriptiva del món, des d'un altre angle entre els elements més propers, però alhora també més tangibles.
dilluns, 22 de febrer del 2010
ESPRIU
Més tard vaig anar a la "mili" i em vaig endur un volum "antologia poètica" d'edicions 62, de la col·lecció Molc, -que amb el temps com a llibreter he sabut apreciar-. El llegia com si es tractessin de conjurs, encara no tenia ni la paciència, ni prou cultura per establir complicitat amb el poeta. També llegia la bíblia i el caràcter precís de la seva religiositat austera i desconfiada. La duresa verbal i descreguda d'Espriu ningú no l'ha igualada mai. No m'he trobat tan desprotegit com en presència d'Espriu, amb la seva àguda observació sobre la mort. És un sarcàstic esquelet que s'observa al mirall.
Tresquem a la sorra,
agafats pel nas:
fèiem ballarugues
amb l'os Nicolau...
Isaies, Homer, William Blake i Espriu...La bellesa estranya d'un desert que aspira a ser paradís.
divendres, 19 de febrer del 2010
Ernest Farrés, Lluís Calvo, Iban L. Llop- TRES GRANS POETES.
Poques vegades es veu confirmat el desig de trobar-se tres poetes de picar pedra -d'aquells que s'ho treballen a casa- en un lapsus de temps tan curt.
A tots tres poetes me'ls aprecio i a tots tres vull dedicar aquesta entrada: Ernest Farrés, Lluís Calvo i Iban L. Llop. El motiu d'aquest article és recordar-vos que teniu una cita amb ells la setmana que ve, en tres actes diferents. Tres presentacions de llibre.
Dimarts dia 23: Col·lisions - Lluís Calvo- 3i4- Premi Vicent Andrés Estellés, 2009 (Premis Octubre)
Dimecres dia 24: Crònica de Calàbria- Iban L. Llop -ed. Bromera- Premi Alfons el Magnànim, 2009
Dijous dia 25: Edward Hopper- Ernest Farrés- Graywolf Press, Carcanet- ed. bilingüe
anglès-català.
El lloc: Llibreria Catalònia
Hora: 19:00.
No us ho perdeu!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)