ESPRIU

Vaig tenir de professor d'història a l'institut a Josep Maria Solé i Sabaté. Ens va parlar d'Espriu i del seu llibre "La pell de brau". Era el primer cop que m'enfrontava a un gran poeta i tot i la seva exigència vaig poder gaudir d'una certa hipnosi verbal que em feia tornar un cop i un altre als incomprensibles poemes d'Espriu.

Més tard vaig anar a la "mili" i em vaig endur un volum "antologia poètica" d'edicions 62, de la col·lecció Molc, -que amb el temps com a llibreter he sabut apreciar-. El llegia com si es tractessin de conjurs, encara no tenia ni la paciència, ni prou cultura per establir complicitat amb el poeta. També llegia la bíblia i el caràcter precís de la seva religiositat austera i desconfiada. La duresa verbal i descreguda d'Espriu ningú no l'ha igualada mai. No m'he trobat tan desprotegit com en presència d'Espriu, amb la seva àguda observació sobre la mort. És un sarcàstic esquelet que s'observa al mirall.

Tresquem a la sorra,

agafats pel nas:

fèiem ballarugues

amb l'os Nicolau...

Isaies, Homer, William Blake i Espriu...La bellesa estranya d'un desert que aspira a ser paradís.

Ernest Farrés, Lluís Calvo, Iban L. Llop- TRES GRANS POETES.

Poques vegades es veu confirmat el desig de trobar-se tres poetes de picar pedra -d'aquells que s'ho treballen a casa- en un lapsus de temps tan curt.

A tots tres poetes me'ls aprecio i a tots tres vull dedicar aquesta entrada: Ernest Farrés, Lluís Calvo i Iban L. Llop. El motiu d'aquest article és recordar-vos que teniu una cita amb ells la setmana que ve, en tres actes diferents. Tres presentacions de llibre.

Dimarts dia 23: Col·lisions - Lluís Calvo- 3i4- Premi Vicent Andrés Estellés, 2009 (Premis Octubre)

Dimecres dia 24: Crònica de Calàbria- Iban L. Llop -ed. Bromera- Premi Alfons el Magnànim, 2009

Dijous dia 25: Edward Hopper- Ernest Farrés- Graywolf Press, Carcanet- ed. bilingüe

anglès-català.

El lloc: Llibreria Catalònia

Hora: 19:00.

No us ho perdeu!

ORATORI -Petit homenatge- feliços 10 anys!

Onze anys enrere -ostres, com passa el temps- vaig guanyar un premi de poesia el "Senyoriu d'Ausiàs March, l'any següent em va publicar el llibre a 3i4 en la seva magnífica col·lecció de poesia. El número 101. El títol del poemari és Oratori. Compta amb un pròleg de Màrius Sampere, i rellegint-lo he trobat versos que m'han colpit de nou, us en faig un tast:

Al començament fou la paràbola,

la narració encisadora dels pans i els peixos,

i la llum de Siddhartha contra els vents,

i les gestes d'Homer el captaire,

i els descobriments de Star Treck a l'espai.

Tot fou alhora començament i paràbola...

Un altre fragment:

I així el mar i el desert i les flors en la seva

incapacitat per conèixer-se i orientar-se d'oïda.

Permanents en la negació, sumen el seu buit

i el fan creença.

Del pròleg de Màrius Sampere: "...Curt i ras: un mèdium. Que s'ha begut un excel·lent i inquietat combinat amb unes gotes de màgia vermella: resem!"

Preparem un altre combinat i aixeco el vas faig un salut, per Oratori, per molts anys!