l'encís d'una passejada

Avui he passejat pel Fòrum de les Cultures. Un vent rúfol anava envaint amb fulles de plàtan el camí. Més tard he pres el tramvia i m'ha deixat a l'Estació de tren de Sant Adrià, tenia dues opcions per tornar a casa: prendre el tren i baixar a la parada de Badalona, o bé, esperar l'arribada de l'autobús b-14. He optat pel b-14, m'he esperat un quart d'hora i finalment m'he instal·lat al final del vehicle, un dels pocs costums que guardo de la meva infantesa. Veig l'Esperit Sant i em ve una imatge lúcida, jo mateix passejant per l'hospital amb un caminador, ja no sóc jove i probablement no em queda massa temps de vida. La imatge ha estat fugaç, però per un moment m'ha semblat molt real. Carrer amunt, carrer Sant Jordi avall, davant per davant la Biblioteca de Can Peixauet, en torçar l'autobús veig d'esquitllera la Gasolinera de Santa Rosa. Continua el camí vora el riu, tot m'és familiar, he viscut aquí tota la vida, probablement moriré aquí. Qué en restarà de tot plegat? No ho sé. Baixo a la Plaça de la Vila i torno a casa. Hi ha una tristesa imperant a la ciutat, una respiració lenta que ens recorda que encara hem de fer més via. Carrer Major, Mossèn Gordi, l'Esglèsia Major i Mossèn Camil Rossell allà on va començar tot. Arribo a casa, obro la porta, hem trobo al davant l'ordinador i estic escrivint, em miro escrivint, avui, dia de Tots Sants. Duc el misteri dos passos davant meu...