dijous, 17 de desembre del 2009

NADALA

PESSEBRE





Has confós la farina amb la neu i entre els solcs
del suro on s’entollen les clapes més abruptes
amb la desolació congelada, llegeixes
el destí al nucli del pensament ortodox.
El cendrer n’és ple de misericòrdia i l’àguila
plana buscant la proteïna de l’indefens.
Voldries donar sentit a l’esquerp paisatge
amb insistent perfeccionisme, però reca
un principi de necessitat que empeny l’erm.
Pobre fill que s’emancipa de la tendresa
sospita que mai no l’han estimat com ell
estima els altres, -també als leprosos- La carn
de la fe no és pou d’arguments homologats.
Al cap i a la fi, sota un sostre nevat
tres filferros fan una família entranyable.

dimarts, 15 de desembre del 2009

RECORD D'INFANTESA

Vaig passar el meu cinquè aniversari a un poble de la província de Segòvia, Cuellar. Recordo especialment que vam sortir de casa i hi havia força animació. Vam anar a la plaça de toros del poble. Els records són molt vagues però la plasticitat de les meves sensacions són encara avui a flor de pell. De l'avorriment inicial vaig passar a l'estupefacció dels toros o "vaquilles" atabalats apareixent al "ruedo" en haver acabat la "corrida" inicial -a l'estil de Pamplona- hi havia gent que corria a un costat i a l'altre clavant "banderilles" als animals que treien sang per la boca. Vaig vomitar de sobte, estava pàl·lid, no entenia l'essència d'aquella crueltat. Han passat trenta-cinc anys des d'aquella primera experiència i continuo sense entendre el perquè. Ara però, s'afegeix un pòsit de comprensió racional afegida per la pobre bèstia. No puc concebre les curses de toros com una expressió cultural, l'escarni no pot ser concebut com a cultura, almenys per una societat que parteix del respecte il·lustrat als drets humans, i els assumeix als seus valors ètics. No entenc el concepte llibertat barrejat amb el concepte cursa de toros, és contradictori, per molt Pere Gimferrer que hi hagi al darrere. L'apologia del crim no pot ser patrimoni de la humanitat.

dimecres, 25 de novembre del 2009

Poetry is a pheasant disappearing in the brush

Lectura poètica Sergio Gaspar i Jordi Valls a cura de Jose Antonio Arcediano

Dia 2 de desembre a les 19:30

Llibreria Catalònia Ronda Sant Pere 3 (Barcelona)

Poetry is a pheasant disappearing in the brush.



Poetry is a pheasant disappearing in the brush.
-Wallace Stevens-

JOSE ANTONIO ARCEDIANO PRESENTA,

Sergio Gaspar i Jordi Valls llegiran poemes dels seus darrers treballs

Sergio Gaspar- Estancia -ed. DVD


Jordi Valls- Felix orbe- pròxima publicació a edicions Denes.

A la llibreria Catalònia, Ronda Sant Pere n. 3 (Barcelona)




dijous, 19 de novembre del 2009

Nosaltres i els agermanats


Ahir vaig assistir-hi a un acte insòlit de tres persones insòlites en un espai insòlit. Vaja vull dir que no és habitual trobar-te aquesta combinació. El còctel estava format per: Perejaume, Enric Casasses, Pascal Comelade. L'espai era el nou auditori de Santa Coloma de Gramenet, Can Roig i Torres. I no es tractava d'una presentació de llibre, ni d'un concert, o sí, o tot alhora. Vam seure el meu fill, la meva parella i jo i ens vam deixar transportar per la proposta d'aquest trio i els seus acompanyant dos músics més que eren tan insòlits com els esmentats. El desplegament dels instruments ens va captivar, la posada en escena i la química del conjunt va ser magnífica creant una atmosfera alquímica on tot era possible, com si es tractés de les golfes de la caseta dels iaios.
Molt entranyable i d'una estètica escènica molt bella i delicada on brilla l'enginy de la paraula, de la música i de la imatge. El meu fill va sortir ben content i jo i la meva parella satisfets què la nostra ciutat esdevingui culturalment notícia.
El llibre és una delícia de bibliòfil, un objecte bell fet amb bon gust i amb la qualitat d'aquests insòlits artistes de la música, de l'art i de la paraula. Us adjunto l'enllaç per si pot ser del vostre interès.

dimecres, 11 de novembre del 2009

Lo rector de Vallfogona


Un dels poemes més cruels que he llegit mai a la literatura catalana és: A UNA MOSSA GRAVADA DE VEROLA, es tracta d'un sonet de la sèrie satírica de Mossèn Vicenç Garcia, altrament conegut com "el rector de Vallfogona".

En Lluís Calvo i jo vam fer una lectura de poesia a la presó Model de Barcelona. Vam fer una rodona i vam llegir poemes propis i d'altres autors com: Bertolt Brecht, Gil de Biedma, Fonollosa, i el poema de Mísser Vicenç Garcia que ara us transcric, no cal dir que tots van riure molt i no va necessitar de traductor:

A UNA MOSSA PICADA DE VERONA

Bon viatge us do Déu, mossa corcada,
bresca sens mel, trapada gelosia,
formatge ullat, cruel fisonomia,
amb més puntes i grops que té l'arada.

D'alguna fossa us han desenterrada
per no sofrir los morts tal companyia
quan eixa mala cara se us podria
i estava ja de cucs mig rosegada.

Però, si sou de vermes escapada,
perquè siau menjar de les cucales
(que de mal en pitjor la sort vos porta)

mantinga-us Déu la negra burullada.
I adéu-siau, que apar que em neixen ales
i em torno corb, després, que pic carn morta.

dissabte, 7 de novembre del 2009

Caravansari

Portada, Edu Barbero. Ha sortit el tercer número de la revista Caravansari. Una revista que es defineix: "de poesia contemporània en llengües peninsulars". Una iniciativa dirigida pel poeta Mateo Rello, infatigable poeta i ànima de la iniciativa, que de forma sincera, vol potenciar el diàleg entre les diferents tradicions poètiques i sensibilitats hispàniques, així el castellà, el gallec-portuguès, l'euskera, el català, l'àrab, l'asturià-lleonès, l'aranès-occità, i l'aragonès si s'escau, es donen la mà des del lloc comú de la poesia. Vull destacar l'entrega que des d'un primer moment ha mostrat Mateo al projecte i la seva capacitat de crear un èquip de redactors que qualificaria d'alta qualitat: José Antonio Arcediano, Óscar Carreño, Edu Barbero, Ángel Truñó, Fina Iglesias, Javier Rojo i la resta de companys que avalen la qualitat del producte.
Destaco d'aquest número, la mostra de poesia veneçolana, una llarga entrevista al magnífic poeta barceloní Enrique Badosa, l'estudi sobre les revistes de Portugal. A banda de les seleccions de poetes amb traducció castellana i les ressenyes literàries que són garantia d'independència i rigor.
Característiques de la publicació: 118 pàgines, 5 euros. Aparició recent a les llibreries.