PESSEBRE
Has confós la farina amb la neu i entre els solcs
del suro on s’entollen les clapes més abruptes
amb la desolació congelada, llegeixes
el destí al nucli del pensament ortodox.
El cendrer n’és ple de misericòrdia i l’àguila
plana buscant la proteïna de l’indefens.
Voldries donar sentit a l’esquerp paisatge
amb insistent perfeccionisme, però reca
un principi de necessitat que empeny l’erm.
Pobre fill que s’emancipa de la tendresa
sospita que mai no l’han estimat com ell
estima els altres, -també als leprosos- La carn
de la fe no és pou d’arguments homologats.
Al cap i a la fi, sota un sostre nevat
tres filferros fan una família entranyable.
dijous, 17 de desembre del 2009
dimarts, 15 de desembre del 2009
RECORD D'INFANTESA
Vaig passar el meu cinquè aniversari a un poble de la província de Segòvia, Cuellar. Recordo especialment que vam sortir de casa i hi havia força animació. Vam anar a la plaça de toros del poble. Els records són molt vagues però la plasticitat de les meves sensacions són encara avui a flor de pell. De l'avorriment inicial vaig passar a l'estupefacció dels toros o "vaquilles" atabalats apareixent al "ruedo" en haver acabat la "corrida" inicial -a l'estil de Pamplona- hi havia gent que corria a un costat i a l'altre clavant "banderilles" als animals que treien sang per la boca. Vaig vomitar de sobte, estava pàl·lid, no entenia l'essència d'aquella crueltat. Han passat trenta-cinc anys des d'aquella primera experiència i continuo sense entendre el perquè. Ara però, s'afegeix un pòsit de comprensió racional afegida per la pobre bèstia. No puc concebre les curses de toros com una expressió cultural, l'escarni no pot ser concebut com a cultura, almenys per una societat que parteix del respecte il·lustrat als drets humans, i els assumeix als seus valors ètics. No entenc el concepte llibertat barrejat amb el concepte cursa de toros, és contradictori, per molt Pere Gimferrer que hi hagi al darrere. L'apologia del crim no pot ser patrimoni de la humanitat.
dimecres, 25 de novembre del 2009
Poetry is a pheasant disappearing in the brush
Lectura poètica Sergio Gaspar i Jordi Valls a cura de Jose Antonio Arcediano
Dia 2 de desembre a les 19:30
Llibreria Catalònia Ronda Sant Pere 3 (Barcelona)
Poetry is a pheasant disappearing in the brush.
Poetry is a pheasant disappearing in the brush.
-Wallace Stevens-
JOSE ANTONIO ARCEDIANO PRESENTA,
Sergio Gaspar i Jordi Valls llegiran poemes dels seus darrers treballs
Sergio Gaspar- Estancia -ed. DVD
Jordi Valls- Felix orbe- pròxima publicació a edicions Denes.
A la llibreria Catalònia, Ronda Sant Pere n. 3 (Barcelona)
dijous, 19 de novembre del 2009
Nosaltres i els agermanats
Molt entranyable i d'una estètica escènica molt bella i delicada on brilla l'enginy de la paraula, de la música i de la imatge. El meu fill va sortir ben content i jo i la meva parella satisfets què la nostra ciutat esdevingui culturalment notícia.
El llibre és una delícia de bibliòfil, un objecte bell fet amb bon gust i amb la qualitat d'aquests insòlits artistes de la música, de l'art i de la paraula. Us adjunto l'enllaç per si pot ser del vostre interès.
dimecres, 11 de novembre del 2009
Lo rector de Vallfogona
En Lluís Calvo i jo vam fer una lectura de poesia a la presó Model de Barcelona. Vam fer una rodona i vam llegir poemes propis i d'altres autors com: Bertolt Brecht, Gil de Biedma, Fonollosa, i el poema de Mísser Vicenç Garcia que ara us transcric, no cal dir que tots van riure molt i no va necessitar de traductor:
A UNA MOSSA PICADA DE VERONA
Bon viatge us do Déu, mossa corcada,
bresca sens mel, trapada gelosia,
formatge ullat, cruel fisonomia,
bresca sens mel, trapada gelosia,
formatge ullat, cruel fisonomia,
amb més puntes i grops que té l'arada.
D'alguna fossa us han desenterrada
per no sofrir los morts tal companyia
quan eixa mala cara se us podria
i estava ja de cucs mig rosegada.
per no sofrir los morts tal companyia
quan eixa mala cara se us podria
i estava ja de cucs mig rosegada.
Però, si sou de vermes escapada,
perquè siau menjar de les cucales
(que de mal en pitjor la sort vos porta)
perquè siau menjar de les cucales
(que de mal en pitjor la sort vos porta)
mantinga-us Déu la negra burullada.
I adéu-siau, que apar que em neixen ales
i em torno corb, després, que pic carn morta.
I adéu-siau, que apar que em neixen ales
i em torno corb, després, que pic carn morta.
dissabte, 7 de novembre del 2009
Caravansari
Destaco d'aquest número, la mostra de poesia veneçolana, una llarga entrevista al magnífic poeta barceloní Enrique Badosa, l'estudi sobre les revistes de Portugal. A banda de les seleccions de poetes amb traducció castellana i les ressenyes literàries que són garantia d'independència i rigor.
Característiques de la publicació: 118 pàgines, 5 euros. Aparició recent a les llibreries.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)