ORATORI -Petit homenatge- feliços 10 anys!

Onze anys enrere -ostres, com passa el temps- vaig guanyar un premi de poesia el "Senyoriu d'Ausiàs March, l'any següent em va publicar el llibre a 3i4 en la seva magnífica col·lecció de poesia. El número 101. El títol del poemari és Oratori. Compta amb un pròleg de Màrius Sampere, i rellegint-lo he trobat versos que m'han colpit de nou, us en faig un tast:

Al començament fou la paràbola,

la narració encisadora dels pans i els peixos,

i la llum de Siddhartha contra els vents,

i les gestes d'Homer el captaire,

i els descobriments de Star Treck a l'espai.

Tot fou alhora començament i paràbola...

Un altre fragment:

I així el mar i el desert i les flors en la seva

incapacitat per conèixer-se i orientar-se d'oïda.

Permanents en la negació, sumen el seu buit

i el fan creença.

Del pròleg de Màrius Sampere: "...Curt i ras: un mèdium. Que s'ha begut un excel·lent i inquietat combinat amb unes gotes de màgia vermella: resem!"

Preparem un altre combinat i aixeco el vas faig un salut, per Oratori, per molts anys!

NADALA

PESSEBRE





Has confós la farina amb la neu i entre els solcs
del suro on s’entollen les clapes més abruptes
amb la desolació congelada, llegeixes
el destí al nucli del pensament ortodox.
El cendrer n’és ple de misericòrdia i l’àguila
plana buscant la proteïna de l’indefens.
Voldries donar sentit a l’esquerp paisatge
amb insistent perfeccionisme, però reca
un principi de necessitat que empeny l’erm.
Pobre fill que s’emancipa de la tendresa
sospita que mai no l’han estimat com ell
estima els altres, -també als leprosos- La carn
de la fe no és pou d’arguments homologats.
Al cap i a la fi, sota un sostre nevat
tres filferros fan una família entranyable.

RECORD D'INFANTESA

Vaig passar el meu cinquè aniversari a un poble de la província de Segòvia, Cuellar. Recordo especialment que vam sortir de casa i hi havia força animació. Vam anar a la plaça de toros del poble. Els records són molt vagues però la plasticitat de les meves sensacions són encara avui a flor de pell. De l'avorriment inicial vaig passar a l'estupefacció dels toros o "vaquilles" atabalats apareixent al "ruedo" en haver acabat la "corrida" inicial -a l'estil de Pamplona- hi havia gent que corria a un costat i a l'altre clavant "banderilles" als animals que treien sang per la boca. Vaig vomitar de sobte, estava pàl·lid, no entenia l'essència d'aquella crueltat. Han passat trenta-cinc anys des d'aquella primera experiència i continuo sense entendre el perquè. Ara però, s'afegeix un pòsit de comprensió racional afegida per la pobre bèstia. No puc concebre les curses de toros com una expressió cultural, l'escarni no pot ser concebut com a cultura, almenys per una societat que parteix del respecte il·lustrat als drets humans, i els assumeix als seus valors ètics. No entenc el concepte llibertat barrejat amb el concepte cursa de toros, és contradictori, per molt Pere Gimferrer que hi hagi al darrere. L'apologia del crim no pot ser patrimoni de la humanitat.

Poetry is a pheasant disappearing in the brush

Lectura poètica Sergio Gaspar i Jordi Valls a cura de Jose Antonio Arcediano

Dia 2 de desembre a les 19:30

Llibreria Catalònia Ronda Sant Pere 3 (Barcelona)

Poetry is a pheasant disappearing in the brush.

Poetry is a pheasant disappearing in the brush.

-Wallace Stevens-

JOSE ANTONIO ARCEDIANO PRESENTA,

Sergio Gaspar i Jordi Valls llegiran poemes dels seus darrers treballs

Sergio Gaspar- Estancia -ed. DVD

Jordi Valls- Felix orbe- pròxima publicació a edicions Denes.

A la llibreria Catalònia, Ronda Sant Pere n. 3 (Barcelona)

Nosaltres i els agermanats

Ahir vaig assistir-hi a un acte insòlit de tres persones insòlites en un espai insòlit. Vaja vull dir que no és habitual trobar-te aquesta combinació. El còctel estava format per: Perejaume, Enric Casasses, Pascal Comelade. L'espai era el nou auditori de Santa Coloma de Gramenet, Can Roig i Torres. I no es tractava d'una presentació de llibre, ni d'un concert, o sí, o tot alhora. Vam seure el meu fill, la meva parella i jo i ens vam deixar transportar per la proposta d'aquest trio i els seus acompanyant dos músics més que eren tan insòlits com els esmentats. El desplegament dels instruments ens va captivar, la posada en escena i la química del conjunt va ser magnífica creant una atmosfera alquímica on tot era possible, com si es tractés de les golfes de la caseta dels iaios.

Molt entranyable i d'una estètica escènica molt bella i delicada on brilla l'enginy de la paraula, de la música i de la imatge. El meu fill va sortir ben content i jo i la meva parella satisfets què la nostra ciutat esdevingui culturalment notícia.

El llibre és una delícia de bibliòfil, un objecte bell fet amb bon gust i amb la qualitat d'aquests insòlits artistes de la música, de l'art i de la paraula. Us adjunto l'enllaç per si pot ser del vostre interès.

www.gravat.com/es/node/4467

Lo rector de Vallfogona

Un dels poemes més cruels que he llegit mai a la literatura catalana és: A UNA MOSSA GRAVADA DE VEROLA, es tracta d'un sonet de la sèrie satírica de Mossèn Vicenç Garcia, altrament conegut com "el rector de Vallfogona".

En Lluís Calvo i jo vam fer una lectura de poesia a la presó Model de Barcelona. Vam fer una rodona i vam llegir poemes propis i d'altres autors com: Bertolt Brecht, Gil de Biedma, Fonollosa, i el poema de Mísser Vicenç Garcia que ara us transcric, no cal dir que tots van riure molt i no va necessitar de traductor:

A UNA MOSSA PICADA DE VERONA

Bon viatge us do Déu, mossa corcada,
bresca sens mel, trapada gelosia,
formatge ullat, cruel fisonomia,

amb més puntes i grops que té l'arada.

D'alguna fossa us han desenterrada
per no sofrir los morts tal companyia
quan eixa mala cara se us podria
i estava ja de cucs mig rosegada.

Però, si sou de vermes escapada,
perquè siau menjar de les cucales
(que de mal en pitjor la sort vos porta)

mantinga-us Déu la negra burullada.
I adéu-siau, que apar que em neixen ales
i em torno corb, després, que pic carn morta.